L’aigua de l’aixeta de Barcelona és potable i està entre les més controlades d’Europa. Això no es discuteix. El que sí que es discuteix a qualsevol cuina de la ciutat és el seu gust, i aquí la queixa es repeteix: fa gust de clor, deixa pòsit a la cafetera i alguns dies té un gust diferent que altres.
D’on ve
Barcelona beu de tres fonts que es barregen en proporcions canviants:
- El riu Ter, des de Girona. És la més tova i la de millor gust.
- El riu Llobregat, que travessa zones amb més sals minerals i arriba amb una mineralització força més alta.
- La dessalinitzadora del Prat, que entra en joc quan les reserves baixen.
La proporció de cadascuna varia segons la temporada, l’estat dels embassaments i la zona de la ciutat. Per això l’aigua de Sants pot no tenir el mateix gust que la de Gràcia, i per això a l’estiu molta gent nota el canvi.
Per què fa gust de clor
El clor és obligatori: garanteix que l’aigua arribi desinfectada des de la potabilitzadora fins a la teva aixeta, després de quilòmetres de canonades. Sense ell, el risc sanitari seria real.
El que passa és que el clor es percep més quan l’aigua està tèbia, i a l’estiu l’aigua de la xarxa surt més calenta. També es nota més als pisos alts, on el recorregut és més llarg, i als edificis amb dipòsit propi.
La duresa, l’altre factor
L’aigua del Llobregat és dura, i això es tradueix en més calci i magnesi dissolts. En boca aporta un fons mineral que apaga els matisos del cafè i del te. A la cuina, canvia el resultat dels brous i fa que els llegums triguin més a estovar-se.
I fora de la cuina, hi deixa la seva firma: taques blanques a les aixetes, mampara que no queda mai neta i cafetera demanant descalcificació cada poc.
Les opcions que tens
Deixar reposar l’aigua en una gerra. Gratis i una mica eficaç: part del clor s’evapora en una o dues hores. No toca la duresa ni els nitrats.
Gerra filtrant. Millora el gust i reté una mica de clor. Els seus inconvenients: poc cabal, cartutxos que cal canviar puntualment i un cost per litre més alt del que sembla.
Aigua embotellada. L’opció més còmoda i la més cara. Una família de quatre gasta entre 30 i 45 € al mes i carrega uns 1.400 envasos de plàstic l’any.
Osmosi inversa sota l’aigüera. Tracta l’aigua de l’aixeta de la cuina i elimina clor, sals i altres compostos dissolts. És l’única que resol el gust de manera continuada i sense carregar pes.
Què canvia a la pràctica
El primer que nota la gent no és l’aigua sola: és el cafè. Amb aigua de baixa mineralització, el cafè expressa els matisos que l’excés de minerals tapava. El mateix amb les infusions. I a la cuina, els brous surten més nets de gust.
El segon és deixar de carregar garrafes des del supermercat, que en una ciutat d’escales i ascensors petits no és cap detall menor.
Què diu l’etiqueta de la teva aigua
Un exercici útil: agafa una ampolla d’aigua mineral de les que compres i mira l’etiqueta. Hi veuràs el residu sec, que és la quantitat de minerals dissolts. Les de mineralització dèbil ronden els 50-150 mg/l, i són les que es recomanen per a ús diari i per preparar biberons.
L’aigua de l’aixeta de Barcelona es mou força per sobre d’aquesta xifra segons la zona i l’època. Un equip d’osmosi la deixa a la franja de les aigües de mineralització dèbil, que és exactament el que molta gent està comprant embotellat.
Preguntes ràpides
L’aigua d’osmosi és «massa pura»? Té menys minerals que la de l’aixeta, sí. Els minerals que el cos necessita s’obtenen sobretot de l’alimentació, no de l’aigua. Si et preocupa, hi ha equips amb remineralització.
Es pot instal·lar en un pis de lloguer? Sí. És una connexió sota l’aigüera, sense obra, i es retira sense deixar rastre quan marxis.
Necessito també un descalcificador? Depèn de què et molesti. L’osmosi arregla l’aigua de beure i cuinar; la calç de la dutxa i de la rentadora és un altre problema i necessita un descalcificador.
Quanta aigua es malbarata? Un equip domèstic rebutja entre dos i quatre litres per cada litre que produeix. Els de flux directe hi estan millor.
Comença per saber què surt de la teva aixeta
La companyia publica els paràmetres per codi postal, i allà hi veuràs la duresa i el nivell de clor de la teva zona. Si prefereixes la dada de casa teva, que pot variar segons la instal·lació de l’edifici, la podem analitzar sense cost.
Amb el número al davant, la decisió és senzilla. Demana-ho des de contacte i et diem què hi ha a la teva aigua abans que decideixis res. Si ja ho tens clar, a aigua osmotitzada per subscripció hi ha com funciona el servei.
